Centelleig

 

Tumult de colors al vent

que voleien dels teus mocadors,

centelleig de gemmes i joiells

l’espessa cabellera com l’ònix sumptuós.

 

Per escales i porxos del carrer populós

jo esguardo com crema el teu mirar,

el que toca reviu d’escalfor

com al forn de la farga el metall es desfà.

 

I vull només atraure’t cap a mi,

ésser indomable que em retens, captivat,

dona que prodigues la mel, l’oli i el vi,

maga que multipliques les àmfores de blat.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s