Mar amiga

  

Quan arriba l’hivern, mar,

extens un blau d’opalina

i l’aire es ve a enjoiar

del vol baix de les gavines.

 

Escumeges, levitant,

la sorra daurada i fina

que espera el sol de llevant

els matins de boira humida.

 

Ets mare mediterrània,

mantell fet d’aiguamarina

i abastes illes llunyanes

i les consents i avicies.

 

Acarona, dolça mar,

la sorra de pedra fina ,

el lloc on vaig passejant,

desitjant-te, blava i nívia.

 

Canta’m cançons de bressol

amb la veu fonda i senzilla,

conta’m mil·lennis de sol

i les històries que endinses.

 

Tu, mar, ets transformació,

i jo, tan sols sóc finible,

així a tu no et pertany

la mort que a mi endins em fibla.

 

Tu amb l’oratge véns i vas,

mar tendra, mar, sàvia amiga,

fes-me lliure amb el teu cant

d’energia i de celístia.

 

Dreçada just davant teu

escolto la teva dita:

“tu deixa’t portar pel vent

sense arestes de la vida”.

Advertisements

2 responses to “Mar amiga

  1. molt bonic el poema. qui ha escrit cadascun dels poemes???

    gracies,
    laia

  2. envieumel pel mail

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s