Passió amb què t’acarono
al misteri de la brisa,
cel descobert que just roda
al temps que la mà et perfila.
Fragilitat de cristall
cisellada amb pluja antiga,
escalfor del teu ardor
a la pell dolça que vibra.
Nit que s’estén sense fi
ondulada i peregrina,
on comença el meu albor,
el meu cant de nova vida.