Albor

Posted on 25 febrer 2011 | Deixa un comentari

noia noi home dona parella petó.jpg

Passió amb què t’acarono

al misteri de la brisa,

cel descobert que just roda

al temps que la mà et perfila.

 

Fragilitat de cristall

cisellada amb pluja antiga,

escalfor del teu ardor

a la pell dolça que vibra.

 

Nit que s’estén sense fi

ondulada i peregrina,

on comença el meu albor,

el meu cant de nova vida.

Aquesta entrada ha esta publicada en Poemes amorosos. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

Gravatar
WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. ( Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. ( Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. ( Log Out /  Canvia )

Cancel·la

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.