La terra del Mississipí porta polseguera
i negre llot enganxat al cotó,
les fortes mans que el trien i el cabdellen
reben per tota torna un rosegó.
Misèria i més misèria aplegada
en antigues, denses generacions,
que el seu dolor de sequera udolaven,
des del ventre de l’Àfrica, de plantació a plantació.
Fa calor i la pell negra traspua
una amarga, esforçada suor,
terra extensa on mai no s’acaba
l’assot del sol, ni el fuet, ni l’agror.
Esquinçalls són els negres que caven,
que vinclats arrepleguen saó,
com un vi violent de taberna
és aquí la vida, d’aspra digestió.
Ancorats a un voral de la riba
l’Amèrica immensa us liba el vigor,
i ella creix i galleja de rica
i vosaltres, de pobres, llanguiu d’abandó / a un racó
indigents, esclafats, invisibles,
tenallats per tots quatre cantons,
tot i sent del vast Sud esclavista
vosaltres, esclaus, el poderós bastió.
Aquí pots trobar el meu perfil