L’oasi per estrella

Ramon N. Bonet
El desert, flama de foc,

s’encén mentre el beduí passa,

alt el tors, esvelt el cos,

com una vara de salze.

 

Molt lentament va fent via

protegit per la gel·laba,

el sol, tentacle del dia,

se li arrapa a cada passa.

 

I les roses del desert

s’escampen a banda i banda

a sota del cel obert:

dins del blau, espurnes d’ambre.

 

Mil·lenari com el temps,

el desert impertorbable

obre clarianes lluents

de meravellosa aigua.

 

L‘ornen els verds palmerars

que fan senyals amb les palmes

des de lluny als caminants

per guiar les caravanes.

 

L’home guaita l’horitzó,

la parpella mig tancada,

recitant una oració

al seu déu, que l’acompanya.

 

De cop la verdor el sorprèn,

allà al lluny, i sent frisança

pel paradís que el corprèn:

el desert és transitable.

 

Humilment fa una pregària

agraït per la fortuna,

la seva ombra s’allargassa,

ondulada, per la duna.

 

Al llindar del vell desert

la caravana l’espera:

ara ell la guiarà amb seny

amb l’oasi per estrella.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s