Negror freda

 dona noia plorant 679697

Fita al mirall

la meva imatge calla.

Rere, les ones

del temps emmordassat,

sang que es remou

dins l’estanc que l’atrapa,

la violència

retruny de flanc a flanc.

Estat de guerra

en el qual em defenso

freda, immòbil

igual que un llangardaix,

de les ninetes

sura una pena negra

que regalima

a l’interior del marc.

El meu esguard

cerca un retomb de calma

i espera els dies

blaus i assolellats,

però el cor granat

escola la sang negra

sense sortida

en el llambreig tancat.

 

Es trencarà

el vidre de la imatge

per recompondre’s

en un reflex suau?

Tots els meus trets

estrafets ara es mostren:

resistiré

dempeus, amb cos i embat.

I en un redós

servaré la tendresa,

l’única ensenya

que empeny cap endavant,

i sorgirà,

estrenada, ben nova,

pètal de rosa

de carmí esclatant.

I aquesta imatge

adusta que ara em sotja,

tan dolorosa,

d’animal vulnerat,

deixarà enrere

la boira que arrossega,

la negror freda,

el setge i aquest clam.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s