Galeria

Amor impossible

     Ell és un personatge llarg i parsimoniós. De vegades els seus ulls glaucs se li humitegen de no haver dormit a la nit, obsessionat amb la seva por i la seva solitud. Sent tots els seus anys inútils, amb el seu cos isolat, de dia i de nit, i aquesta realitat cau en pes dins seu com una pedra i esfondra el lleu tel del seu equilibri. És una fulla fràgil de cor esqueixat, i a tot arreu on va transporta el seu dolor.

     De jove havia estudiat art, havia triat el camí de la pintura i ha seguit aquest treball tota la vida i n’ha viscut.

     De jove, cercant la comprensió del món i el coneixement, havia viscut a París, havia tingut amants delicades i sensibles i la vida li havia semblat un continu somriure. Amb una de les seves amants s’hi havia casat.

     Malgrat l’amor que entre tots dos havia sorgit, la relació va acabar de pressa. Ell no va saber trencar el motllo del paper que la societat del seu temps li atorgava. Així, de seguida va sentir-se ressentit perquè ella no satisfeia les seves expectatives.

     Ella era una dona interiorment molt rica, intel·ligent, bona. Escrivia novel·les i era una escriptora conscienciosa i pulcra. Parlava de sentiments, de problemes socials, denunciava l’abús, la impunitat del poder. Parlava també de l’amor romàntic i del sentit de la vida, que era el mateix amor.

     Ell esperava d’ella que, a més de donar-li amor, li fes d’assistenta. Com havia fet la seva mare, volia que tingués cura de la roba, que li preparés la que s’havia de posar l’endemà, que tingués cura de la casa i de la neteja, que preparés puntualment els menjars.

     Ella sabia que això mai no ho faria, i que només era possible que tot fos compartit. Pel contrari, tot l’ímpetu de la seva vida defugia el futur que havia tingut la seva mare, i esperava que ell l’ajudés en el camí d’alliberament i la completud del seu ésser humà.

     Malgrat la passió que hi havia entre tots dos, cap dels dos no complia les expectatives que havia posat en l’altre. Malgrat el plaer que, al començament, quan s’havien conegut o quan eren amants lliures sentien per estar junts, tots dos van començar a acumular ressentiment, i així van deixar de valorar-se i van començar a evitar-se.

     De vegades baixaven la guàrdia i tornaven a fer l’amor, però el rostre de cada un s’havia convertit també en el fosc rostre del fracàs, i així, tan bon punt es tornaven a reconèixer, tornaven a allunyar-se.

     Al final, cadascú somiava trobar algú altre amb qui sentir el que havien sentit entre ells quan van coneixe’s. Tots dos van fugir, i ell mai no va pensar en canviar-se a si mateix, i davant d’ella només tenia una sensació de frau.

     Així, l’amor de veritat, malgrat haver-lo trobat, per a ells va ser impossible.

     Ella, després, va marxar, i va trobar altres amants, sempre cercant-lo a ell. Ell s’ha fet vell abans d’hora. S’ha tornat pobre, amb recursos minsos, i als matins s’asseu melangiós a un bar, i entre alguns coneguts, a qui no dóna confiança, parla de les notícies del diari i, amb qui hi entén, d’art. I fa anys que té la sensació que només li resta llanguir, i de vegades se li escapa dir que a la vida no hi troba sentit i que en alguns moments pensa en suïcidar-se.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s