Galeria

Com la terra de Judea

     Magdalena acaricia amb tendresa el cabell de Jesús i juga amb els seus rínxols negríssims.

     Jeuen a terra, damunt una breu catifa, en la calor seca de la tarda. La pols de l’ordi acabat de segar gravita en els rajos de sol translúcids.

     De lluny, un renou sord penetra l’estança.

     —Sents aquest soroll? —pregunta ella, de cop immòbil, amb la veu esqueixada per l’angoixa—. Estan arrossegant les pedres per a la lapidació.

     Jesús per un moment atura la respiració, afligit.

     —Com pot ser tan bàrbara, la llei de Moisès? —pregunta ella, amb la veu tensa i plena de dolor.

     Jesús busca els pits de Magdalena com si cerqués refugiar-se en la tendresa del món.  

     —Aquesta no és la llei de Javè —diu ell, mentre l’acaricia—, sinó la llei dels homes.

     —D’uns homes cruels i de cor empedreït —respon Magdalena, rígida, mentre davant d’ella passen les imatges dels rebots de les pedres en el cos d’una dona mig enterrada a terra, amb el cap tapat amb una saca blanca que es va tenyint de sang per l’impacte dels cops.

     De sobte Magdalena s’incorpora. Mira Jesús des de l’abisme de la seva visió, amb els ulls plens de súplica.

     —Has d’aturar-los! —li diu en un bleix—. La gent t’escoltarà, i els sacerdots no tindran més remei que recular.

     Jesús va per respondre, però els gemecs angoixosos d’una dona vinguts del carrer envaeixen l’estança. Tots dos resten muts, presos de neguit.

     —Sents? —pregunta Magdalena, anguniosa—. És la noia condemnada. La duen camí de la pira. És que, per ventura, l’adulteri el cometia ella sola?

     Jesús ara besa Magdalena amb passió. El fascina aquesta dona forta com una olivera, tendra i ferma com la terra de Judea.

     Ella l’estreny contra els seus pits plens, com volent preservar-lo de qualsevol mal.

     —La salvaràs? —li pregunta Magdalena entre els petons.

     —Com puc salvar-la? —li demana Jesús, pesarós, mentre la mira a la profunditat dels ulls—. Com puc posar en entredit una llei tan antiga del nostre poble?

     —És que les adúlteres o les prostitutes pequen soles? És que no hi ha un home sempre amb elles que comet el mateix pecat contra Javè?

     Jesús, amb els seus ulls vellutats absorts en l’infinit, amb el pensament traspassat per les paraules de Magdalena, es vesteix per sortir al carrer a aturar aquell acte ominós de crueltat.

     Ple de la força del somriure de Magdalena, s’encamina cap al clot del sacrifici, on hi ha enterrada fins a mig cos una noia condemnada a una mort atroç.

     Els presents, en veure la imatge del Messies, han aturat la seva cridòria i van obrint pas a Jesús a mesura que avança.

     —Qui estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra! —els impreca ell un sol cop, amb veu ferma.

     I els homes amaguen darrere l’esquena la pedra presta a llençar, de cop endinsant en si mateixos el dubte de la seva pròpia innocència.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s