Galeria

Fruits esplèndids

 

     Corria el tren i deixava enrere les ginesteres i les borratges, les englantines i les herbes d’enamorar. S’aturava lentament a les estacions plenes de llum i plàcides, i hi pujaven persones esparses, lluents de la claror del vespre.

     Anàvem entrant als camps de fruiters i els cirerers alçaven cap al cel les branques de flors rosa i nata, i el reflex que em va restar en la mirada es va confondre després amb els colors del teu jersei.

     Aquesta va ser la primera sensació que vaig tenir de tu i que es va concretar en el teu rostre al mirar-te als ulls, fits en la meva imatge, d’un blau penetrant i inquiet.

     Molt a prop de mi, en angle, el teu cos sencer semblava voler bressar-me al pic d’un estiu bullent.

     Olor de primavera, de taronja i plàtan, penjarolls de móres silvestres, d’agrassons i magranes.

     M’incitava en el vaivé la teva mirada isarda, precisa, ja despullant-me. Pujava en mi un ple estiu, que em turgia i em badava. En repassar tu els meus pits, els mugrons van enlairar-se’m. Les teves cuixes rotundes em tenien encisada.   

    Lentament la teva llengua es va repassar els llavis, mentre amb la mà amagaves la turgència enmig les cames. Llavors et vaig imaginar nu, i vaig desitjar lliurar-me amb el sexe ben ofert i la teva llengua explorant-me.

     Per calmar-me una mica, xopa i amb pessics al ventre, vaig anar cap al lavabo. El tren seguia, constant, la seva marxa per Itàlia mentre les fulles dels arbres es gronxaven en el vent.

     Però no vaig poder tancar la porta: la pressió del teu cos la va obrir per traspassar-la, i en el mirall de la pica es va concretar la teva imatge. Suau, vas passar la balda, i fregant-te’m per darrere amb el sexe entre les cuixes, les puntes dels teus dits, expertes, em van masegar els mugrons. Matisant bé les carícies, vas arribar als intersticis de la meva flor que es moria perquè la toquessis i obrissis.

     Enfront, el mirall reflectia el goig sorprès en els rostres, els sexes com fruits esplèndids, desitjables, desitjosos, i un home i una dona fruint amb amanyacs afanyosos.

      “Campella”, anuncià l’altaveu, i mentre el tren alentia amb el xerricar dels frens, manxàvem tu i jo amb follia, frenètics i plens de tremp. I mentre el tren s’aturava avançant molt lentament, vam esclatar en un deliri d’espasmes i xiscles ardents, i el plaer dens s’expandia com la lava en un torrent.

     L’últim que de tu recordo és com vas baixar de corrents.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.