Galeria

La nit que et deixava

    

     La nit era immensa i majestuosa i zumzejava suament un vent llunyà. Els llums dels estrets carrers de ciutat vella eren tancats, i només els fanals ens acollien amb la seva claror il·luminadora.

     La ciutat era estranyament solitària. Només tu i jo caminàvem apressats, al ritme del meu desesper. Jo plorava, desconsolada. Tu a estones m’agafaves pel braç fortament, sense dir cap paraula, per aturar-me. La teva mirada era remota. Jo parlava neguitosament, entretalladament, sotraguejada pel plany. Era la nit que et deixava.

     Sabia que, malgrat les meves argumentacions, tu no reaccionaries. No podia comprendre qui t’havia criat, ni d’on venies. Simplement, no em podia comunicar amb tu. No es creava cap clima, no hi havia empatia, jo restava constantment anul·lada. Era com si no em veiessis, no em sentissis, no tingués entitat. Tampoc no comprenia la teva ignorància absoluta respecte al món, la teva manca de records, de projectes, d’anàlisis del present. Eres incapaç d’emetre un judici sobre cap cosa, cap pel·lícula, cap esdeveniment. Mai no havies llegit cap llibre. No tenies pensament simbòlic. Només una cosa et destacava: la teva capacitat d’imitació, de fer-te a imatge d’un altre, amb voluntat de ser-ne una còpia.

     Tot en tu van ser un seguit de destrets, però aquesta ànsia de conformar-te a un altre feia que en l’amor em seguissis, tot i que mai, amb tu, no em vaig elevar.

     Tot el que tenies, únicament, era joventut i bellesa. Jo m’havia sentit atreta per tu quan em vas demanar que et portés a la ciutat, perdut en una àrea de l’autopista, i et vaig respondre immediatament que sí.

     Potser vaig ser cruel, aquella nit majestuosa, quan entre el plor et vaig dir que no eres humà.

     ―No sóc un humà, sóc de Júpiter, un raufill –vas respondre, espantat-. Estic perdut a la Terra.

     ―Jo no et puc adoptar –vaig dir-te per darrera vegada,  abans d’arrencar el cotxe i escapar de tu per sempre.

     Sovint, però, em pregunto, que van significar les teves paraules, sé que per primer cop sinceres.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s