Galeria

Segur que no em trencaràs el somni?

     —Ai, cuco, que em fas pessigolles… I se m’ha adormit la cama…

     —Perdona, reina! Així estàs millor?

     —Sí, uf… Espera… deixa un moment que m’estiri… oh, quin descans…

     —És que m’agraden tant les teves pigues… Sempre estaria a sobre teu.

     —Senyor Buxter! Aquesta no és la manera de parlar del futur gran directiu de Hensel&Hensel! Més seriositat, sisplau!

     —Però, reina, si per això encara falta molt. Encara sóc només un simple oficinista…

     —Ai, no diguis això! No m’agrada la paraula “oficinista”. Sona tan vulgar! Com si diguessis: sóc un “no ningú”.

     —Però només fa tres mesos que treballo a Hensel&Hensel… I jo l’únic que vull és estimar-te. Que no t’agrada, la nostra vida?

     —I és clar que sí, cuco… però jo vull canviar els mobles de l’apartament… i, a més, vull que em portis a sopar a l’Imperial…

     —Però si ja anem fent…

     —Però jo no vull “anar fent”, sinó sortir d’una vegada de la mediocritat. I a més, aquest barri és vulgar…

     —Però, reina… si vivim davant el Central Park… i jo tinc els meus amics aquí… I ara que ens hem casat i has vingut tu, em sembla el millor barri del món…

     —Sí… però a mi m’agradaria viure a Manhatan, amb aquelles mansions…

     —Però si som tan feliços aquí, nina… A més, a mi m’agradaria entrar a treballar a correus, per tenir les tardes lliures i estar més temps amb tu…

     —Que no dius que m’estimes?

     —Però si ets la meva vida!

     —Doncs vull que tinguis un càrrec molt important a Hensel&Hensel.

     —Nena, jo cada matí, davant del mirall, ja m’ho dic a mi mateix. Però em costa de veure-m’hi, la veritat…

     —I ara! Ja veuràs quina vida de luxe portarem. I serem l’enveja de tota l’empresa, i dels teus amics, tan ordinaris, i de les seves dones, que es veu clarament que no se’n sortiran mai…

     —Ai, reina… oh!… és que ets el meu rovelló… ah!… rovellonet petit…

     —M’ho promets?

     —Sí, nena… el que tu vulguis, oh!… deixa que…

     —Segur que no em trencaràs el somni? Ei, em sents?

     —Sí, senyoreta Kubelik: ni li trencaré… ni li esmicolaré… ni li esfilagarsaré el seu somni. I juro solemnement que cada dissabte la portaré a sopar a l’Imperial!

     —Hahahahaha, ets un sol. Així, ja et pots tornar a posar sobre meu.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s