Monthly Archives: Març 2011

Galeria

Dies a Polònia

This gallery contains 3 photos.

La casa era enmig de la solitud i l’aïllament. Situada en un bloc desolat i a la intempèrie, en un lloc devastat i triturat, els vidres de les finestres acaparaven la misèria de l’entorn i reflectien una buidor de l’ànima. … Continua llegint

Galeria

Un instant d’absolut

This gallery contains 2 photos.

     La imatge m’assalta com un incendi. Una explosió de colors, vida i contrastos, en la qual tots dos lluïm. No ens he convocat expressament, buscava només una fotografia de la platja. Però la pantalla de l’ordinador ens ha retornat a tots dos, intactes, i he hagut de fer el cor fort per mirar-nos, … Continua llegint

Galeria

Misteri

This gallery contains 1 photos.

          Gràcia es desvetllava plena d’una activitat incessant i riallera. Les dones regaven el carrer, el forn de pa venia les barres cruixents cuites amb llenya, els xiquets anaven cap a escola de la mà de les mares, plenes … Continua llegint

Joc de la nit

  

Tumult, llengües barrejades,
com fil insegur l’anglès,
desig clar com flor de nacre,
curulles mans, foc, festeig.

El teu cabell, rulls fins, molles,
balancejava la nit,
riure esplèndid a les boques,
i als teus ulls, color blavís.

Ballàvem, tot jugant, hàbils,
i érem joves, i érem rics;
jo del sud solellós, càlid,
tu del nord, fred i escondit.

Ens vam dir que ens desitjàvem
amb les puntes dels cinc dits
encara sense tocar-nos.
Volia jugar, la nit.

Els meus ulls, surenys i foscos,
et bressaven, ja colpits,
i tu, fort, cos d’arbre altíssim,
m’estrenyies contra el pit.

Quan van començar els petons?,
quan la fosa de la lava?,
quan la impressió, amb cinc sentits,
de l’oreig de tramuntana?

Quin home tan deliciós!
Els teus anys, quaranta-quatre;
jo te’n duia ben bé tres,
però en res no se’ns notava.

I en tot el nostre festeig,
la música sacsejant-nos,
vam albirar un nou camí,
amb casa meva esperant-nos.

Hi va haver encara una treva:
el cotxe per la muntanya;
mira, això és el Tibidabo,
guaita, pins, senglars i planes.

La nit sobre Barcelona,
ciutat negra i afruitada,
el mar, descansant al lluny,
i les llums, reguitzells d’ambre.

Et desitjava sencer,
de temps que no festejava;
eres bell, eres intens,
t’anhelava la pell blanca.

Els teus llavis s’endolciren
en entrar abraçats a casa;
eres galant, amistós,
i els orgasmes tremolaven.

Et vaig prendre dolçament,
tu un xic rude, urgent i mascle,
fort, fresc, joliu i polit,
encès i amb un puntet aspre.

Un rossinyol s’elevà
del meu llit, i allà cantava;
no eres de cap altra, meu,
i la sort seguia honorant-me.

Ros el teu cos, ros el pit,
ros el teu sexe amb mel blanca;
ple de concert, el meu cos,
es delia quan m’entraves.

Belles les tan belles mans
quan els pits m’acaronaven;
rojos llavis, com robins,
que amb els petons s’amollaven.

Llargament et vaig sentir,
que eres feliç, xiuxiaves,
i encara jo n’era més
quan el plaer alçava ales.

Després et vas adormir,
la respiració  tan sana,
tan bell eres tu per mi
que sols volia somiar-te.

L’endemà el dia era moll,
mig blau, i plovisquejava.
Et vaig acompanyar amb tren
enmig del bosc: flors i arbres.

Ens vam agafar la mà,
i el temps venia amb nosaltres.
Ara no et vull perdre però
no sé si vols contestar-me.

Galeria

Joc de cartes

This gallery contains 1 photos.

       —Si tens un punt o un tres, guanyes.      És la veu de la meva àvia ensenyant-me de petita a jugar a cartes.      Però el trumfo el tira ella i arrossega la jugada cap al seu munt. … Continua llegint

Imprescindible Janis Joplin

 

Galeria

Flors brodades sobre desig blanc

This gallery contains 1 photos.

          A la vora del llac Balaton venien panotxes de blat de moro torrades a la brasa, banyades de mantega pura. Les oques s’afanyaven pel corriol del molí a demanar-nos-en, i tot l’entorn tenia un aire de diumenge campestre … Continua llegint

Galeria

Faridah

This gallery contains 1 photos.

     És d’una bellesa que sulfura, d’una delicadesa que venç. El pèl moix del cos i dels braços li irisa de tornassol la pell. Estirada prop meu damunt les rajoles calentes, les dues nues, em mira i em parla dolçament. … Continua llegint

Deixa’m que torni

           

  

Cardeu-me pels descosits

 

 

Em consumiu sens detura

amb verga de porcellana.

Ardorós i submarí

m’estremiu com l’argelaga.

 

Sou aquell que em posseïu,

sou el meu únic senyor,

i us esclata entre les cames

un tronc per fer plantació.

 

Entreu-me prest i furient,

penetreu-me quan vulgueu,

dreta contra la paret

o bé estesa al llit m’ho feu.

 

Claveu-se’m fins les entranyes

i endins i fonda escorreu

la sement blanca de mascle,

que altre cop vull que em prengueu.

 

Cardeu-me pels descosits,

i empleneu mes obertures

feu escolar el vostre piu

en mes plecs i carnadures.

 

Una bretxa tinc oberta

perquè vós us hi enfonseu,

sacsegeu-me en l’escomesa

i trempeu, fiqueu, furgueu.

 

Verga dura amb què somio,

m’encasteu per la meitat:

la figa alço a la vista

de vós, que us vull encalçat.

 

Cavalqueu-me, ensementeu-me,

recardeu-me el cony batut:

vostra sóc per enfonyar-vos

de cara, d’esquena i cul.

 

 I mentre jo us excito

esmolant-vos l’eina grossa

vull que els mugrons em premeu

mentre em refregueu la soca.

 

No sentiu com regalimo

sudoracions orbitals?

Torneu a trempar, us prego,

i feu-me esclatar les sangs.

 

Oloreu la meva xona,

rellepeu-me el turonet,

xucleu-me entremig les natges,

soscaveu el meu domeny.

 

Ensenyoriu-vos, senyor,

entre els meus plecs relliscants,

i gemegueu sense fi

dins el meu cony implorant.

 

Escorreu-vos dins ma boca

i entre els meus pits embogits,

i endins la meva carn fonda

sigui al cony o entre el palpís.

 

No ens cal tàlem per cardar,

només joiós bé de déu:

plaer sexual gegant

fins al fruïment extrem.