A contrarellotge

        Sóc una prostituta de carretera. Vinc de Gnör, un llogarret perdut entre terra fangosa i cabres, a l’est dels Carpats. La meva família és ortodoxa, rude, ramadera, poc decantada a la sensibleria, amb escassa instrucció. Els homes sovint s’emborratxen i les dones, sofertes, callen i pateixen en silenci. La misèria, el domini. He estat una nena espantadissa, una noia retreta, una dona esquerpa. La meva aparença és fràgil, d’ossos prims, a punt de cruixir. Però el meu esperit és fort. He hagut d’enfrontar-me a proves molt dures, però me n’he sortit. Tinc un aspecte distant, però encara que ho semblo, per dins no sóc freda. A Gnör sempre era a la cuina o a la cort. Amb la Tània fèiem el menjar o netejàvem els porcs, a més de fer les feines feixugues de la casa. Quan teníem temps, collíem móres i fèiem un pastís. L’amagàvem i ens el menjàvem juntes. Només amb ella tinc bons records. Però la Tània ara està malalta de leucèmia i jo he marxat del país. He vingut a aquesta gran ciutat per guanyar diners ràpids per a ella. Per la meva família sóc una perduda, però per ella no. De vegades els homes que m’usen, per qui sóc un forat de carn a punt per excitar-los i servir-los un àpat de sexe, volen fer preguntes sensibles. Però jo els miro amb sarcasme i paro la mà per agafar els diners. Només m’endolceix la meva germana al seu llit que, si ho penso de veritat, potser serà el de mort. Però treballant per a ella, em sento en harmonia, sense desequilibris, i si bé m’allunyo cada cop més de qui sóc, guanyo temps per a la seva curació. Sóc una prostituta de carretera i treballo fredament per salvar a contrarellotge l’únic ésser a qui estimo.