A qui, si no

 

 

Sense tu, on podia anar?

Per a qui estava preparada

la bellesa?

A qui esperava el mar

i la nit enlluentada?

A qui la lluna

fent equilibri amb les estrelles?

A qui el meu cos expectant

només de meravelles?,

A qui el futur, onejant

ja dins l’estiu

i enllà els setembres?

A qui el pelicà

que aturava temps

sota el sol i en les tempestes?

A qui si no el foc puixant

que em vas empeltar d’arrel

abans d’anar-te’n

per sempre?

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s