Almesc

Balandrejats de nit,

vam retornar-nos feliços al dia.

La teva cabellera tumultuosa

esposada al meu vent,

el meu cor de petit ocell

en la teva delicadesa sumptuosa.

 

Traspassats de salabror i lluna,

el delit, desconcertat, xocà amb nosaltres.

Del bosc secret vam recollir l’almesc

per oferi’ns-el amb les boques sagrades.

Carícies brunes a trenc d’alba,

les roses granes obrien els petons.

 

Després ens vam adormir,

olor de matinada i ginestera;

la levitat del teu cos redibuixant el meu,

i amb una flor blanca i pura,

com de neu,

el nostre goig

ens va trobar l’un amb l’altre.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.