Galeria

Amor d’amo, aigua en cistella

 

     L’Agneta pujava contenta pel camí costerut. Feia un dia de tramuntana i l’aire li esborrifava els cabells, però ella ni se n’adonava.

     Quan va arribar a la fàbrica s’ho va pensar abans d’entrar-hi, i es va asseure al pedrís a ordenar els seus pensaments.

     Era ja tardet, i va pensar que volia parlar amb el Ricard abans que les noies pleguessin.

     Sabia que ell no li negaria el que volia demanar-li. Coneixia el seu tarannà de quan eren joves i ella treballava per a ell i durant un temps ell la va buscar. L’Agneta primer va cedir, perquè necessitava el sou, i després se’n va enamorar. Però, resignada, va comprendre que la deixés de sobte i es casés amb la pubilla Riera.

     Ara, però, sabia que no podria refusar-li l’ajut per pagar la dispensa del seu fill que l’eximís d’anar a la Guerra de Cuba. Tota aquella tardor l’Agneta no havia pogut viure amb l’angoixa de pensar que podria perdre’l, molt més que no pas per la falta que faria als camps.

     Va entrar a la fàbrica alenant amb força.

 

*

 

     En sortir del despatx del Ricard, estava trasmudada. Ell l’havia aviada com a una andròmina molesta.

     L’Agneta se sentia morir mentre, camí avall, s’eixugava les llàgrimes.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s