Galeria

Faridah

     És d’una bellesa que sulfura, d’una delicadesa que venç. El pèl moix del cos i dels braços li irisa de tornassol la pell. Estirada prop meu damunt les rajoles calentes, les dues nues, em mira i em parla dolçament.

     —Avui fa calor —em diu, captivant-me

     —Sí, fins i tot fa por de sortir al carrer —li responc.

     —Ja veuràs com el bany et relaxa. D’on ets? —em demana amb un somriure que li fa un clotet a la galta.

     Les obertures en forma d’estrella de la cúpula del sostre fan arribar una llum descomposta que es barreja amb el vapor. Els volums harmoniosos del seu cos de dona tenen una definició rotunda en aquesta atmosfera etèria.

     —Sóc de Barcelona. Tu ets d’aquí?

     —Sí, del barri d’Al-Mossad —diu, i el seu anglès té una coloració musical.

     M’esguarda amb els seus ulls profunds, plens de polsim de papallona i lluna.

     —Com et dius? —li demano.

     —Faridah.

    —Vol dir alguna cosa?

     —Sí. Significa una cosa única, extraordinària.

     —Es un nom que t’escau molt bé –li responc, sorpresa.

 

     Al cap d’una estona de conversa i silencis, en la qual no puc apartar d’ella la meva mirada fascinada, anem cap als vestuaris. La seva espessa cabellera negra llampegueja sota el reflex dels llums potents.

     Després, ja no la torno a reconèixer més. Només sé que és ella per la dolçor de la veu. Va tapada de dalt a baix, amb un llençol fúnebre i negre, com la mort. Fins i tot duu guants, i de la seva cara, severament tapada amb un cobertor ofegant, només sobreviuen els ulls, com per donar respir al cos sencer.

     M’espera a la sortida dels banys públics femenins. En la sensibilitat de la seva persona, vol acomiadar-se de mi.

     Jo no sé on tocar-la, però sota aquesta mortalla l’energia pura del seu cos traspua.

     —Estic contenta d’haver-te conegut —em diu, amb una mà enguantada damunt el meu braç.

     —Jo també —li responc, i per a mi el moment és greu.

     A fora, al carrer sufocant de calor, l’espera un home auster amb un turbant. Amb una mirada plena de severitat, per si ella té alguna pretensió no permesa, li clava la mà al braç i l’estira cap al cotxe que els espera, sense romanços ni contemplacions.

     I des dels meus ulls occidentals, em colpeja amb un escàndol violent que la seva bellesa enlluernadora quedi sepultada sota tanta matusseria i imperfecció.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.