Menta maragdí

 

Mirallegen els vidres

de la tarda esgotada,

l’aventura possible

del dia s’ha marcit;

un toc fi d’exotisme

acoloreix la barra

del vell bar brasiler

on el temps no ha llanguit.

El verd de l’esperança

és aroma de llima

quan el sucre de canya

ha esdevingut licor;

vull fer la trabanqueta

gosava i decidida,

vestida de somriure,

al vent que bufa amor.

Ofegaré el desert

dintre del rom golafre,

amb lleus gotes de nèctar

de fruits de paradís

transportat per les aigües

de l’ampul·lós Atlàntic

des de les selves verges

i els balls de frenesí.

Mossegaré amb les dents

el cristal·lí del gel

les rodanxes sucoses,

la menta maragdí,

i el trist cor solitari

que duu aquesta hora incerta

en què la lluna dubta

d’il·luminar la nit.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s