Galeria

Un instant d’absolut

     La imatge m’assalta com un incendi. Una explosió de colors, vida i contrastos, en la qual tots dos lluïm. No ens he convocat expressament, buscava només una fotografia de la platja. Però la pantalla de l’ordinador ens ha retornat a tots dos, intactes, i he hagut de fer el cor fort per mirar-nos, per mirar-te, arrabassada per tota la força d’aquell temps.

     Aleshores vaig ser al centre del teu foc, i amb tu vaig ser matèria i transformació. Després va restar una altra de mi, irreversiblement diferent.

    Almenys el nostre temps es va aturar en aquesta fotografia. Acte seguit va continuar el moviment, i ho va fer avançar tot, i les paraules van tornar a ressonar, i també altre cop va sorgir l’alegria, i finalment els plors desconsolats.

     Es van desfer totes les nostres figures, com si la vida fos això, milions d’instantànies superposades desades en el suport dels dies, emmarcades en el sentiment que cada una desprèn. Si les féssim voleiar i a cada una li atorguéssim, segons la seva preponderància, un pes, que poques que, cap avall, caurien. Quin èxit tan migrat, la de la descomposició de les nostres vides en el temps. I volent deixar només a frec els bons moments, quantes no n’hauríem d’esquarterar!

     Sota un fons de nit i d’estrelles verges, sota la calidesa de l’aire, que ja es va perdre, enmig d’una bellesa que es podia tocar i penetrar, i que ja va passar, arrossegada pel temps, les nostres vides marcibles es van fregar i per uns dies prodigiosos es van detenir l’una en l’altra. Un cúmul de valor, de plenitud dins la vida lineal, que escola temps com un drap neteja els vidres entelats i deixa passar una nova llum, creada en uns altres orígens, transformada per un altre gresol.

     I malgrat sé que després tot es va malmetre a gavadals, m’enamoro intensament de la nostra felicitat, de l’esplet dels somriures, de les pells colrades al màxim de la plenitud. Si algun cop vam ser esplèndids com el moment just en què s’encén un misto, és en l’instant que mostra aquesta fotografia  furtiva, disparada per un desconegut que no sabia que prenia, en el seu breu dispar, un instant de la mateixa Creació. Com deuen ser, en el fons, totes les fotografies.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s