Monthly Archives: Abril 2011

Peixets de plata

 ???????????????????????????????????????????

Fulgura de ple el teu cos
en la llum del carrer estret,
el cabell negre, nuat,
les espatlles imponents,
el cos molsut i fragant
i el teu perfil pur d’un déu.
Antany havia estimat
el teu misteri imposant,
i t’havia pertanyut,
t’havia dut de la mà.
Llavors havia arribat
a arrels profundes de tu,
al teu cos essencial,
intens jardí ple d’estrelles.
Llavors, en el temps tancat,
anava amb tu a tot arreu,
i tu et deixaves guiar,
i eres col•legial, amant,
noi del tot enamorat
duent-me els llibres i carpetes.
Però mentre fèiem l’amor
peixets de plata afamats
devoraven amb passió
fulls del llibre que escrivíem,
aquell volum que és absència,
abandonat a la tarda
del carrer estret on t’espio
sense esperança, callada.

Si poguessis…

Si poguessis venir, llibertat,

amb els teus fondos ulls negres

colpits per la tristesa,

amb el teu vestit esparracat,

arnat de penes,

amb el teu cabell desastrat,

esparverat per la malvolença,

estaríem tots al teu costat

per refer-te gran i immensa

com geganta de ciutat,

però tens, com tots nosaltres,

defallits i sense esma,

les mans preses.

 

Desnonament

 

 

Circula el tren

amb la intemporal marxa,

dia acabat

i nit al finestral,

avançar absurd

per qui ha perdut la casa,

sempre endavant

cap a un inert espai.

Aigües virulentes

 

Pàl·lid s’ha aixecat el dia

entre violentes ones.

Dintre la barca la càrrega

que els mariners custodien

en les aigües virulentes

fràgil sotsobra i perilla.

La mar rugeix, s’esvalota

ferotge i enrabiada,

mentre una pàtria llunyana

de dret els mariners guia.

I es va esquitllant la barca

entre furioses mandíbules,

i impel·lit el cel es bada

per rebre la llum del dia.

Mantenen ferm el timó

els mariners, que a mà remen,

i en l’envitricoll d’onades

seny i força perseveren.

En cada guany de batalla

salven altre cop la vida.

La mar es va aixecant brava

mentre ells remen cap a Ítaca.