Monthly Archives: Mai 2011

Panteix de petons

Pols de joventut,
la teva finestra,
reclam de la lluna
des del sol del vespre.

Blau com els teus ulls
el cel s’hi emmiralla,
sols jo sé el misteri
que darrere amaga.

Alts els esglaons
fins la teva cambra,
no, no obris, no,
finestrons, sols vànova.

Panteix de petons,
vermell a la galta,
el teu cabell ros
s’estremeix al tacte.

I com la tendresa
nua, de pell blanca,
besa amb llavis molls,
cenyeix amb llaçada.

Finestra anodina
pel vianant que passa,
darrere teu deses
la fonda frisança.

Olor de la nit,
del carrer que calla,
del lent pas del temps
que alena amb nosaltres.

La meva mirada
sempre més t’esguarda,
finestra que clous
l’infinit que passa.

Anuncis

Ratolí Pitiminí

Content i rabent
et porto regals
quan les dents et cauen,
petitó estimat.

Mirant-te als ulls
intento esbrinar
què t’agradaria,
i ho vaig a buscar.

Sota del coixí,
ben embolicat,
amago a la nit
un regal triat.

Busco la denteta
sota del teu son
i l’agafo prest…
Ai, que ja et somous.

Que t’agradi, amic,
el dolcet present,
i avança en la vida,
i fes-te valent.

Louisiana, 1927

Els déus de l’Àfrica no et poden fer costat,
esclaus com tu d’uns blancs qualssevol,
i quan el riu rugeix desaforat
resten corpresos, amb un rictus d’horror.

Els déus de l’Àfrica escolten el brogit
del riu mortal arrasant plantacions,
segant d’arrel la teva terra humil,
i es desesperen a dins del calabós.

Els déus de l’Àfrica senten, esgarrifats,
el frec dels cossos arrossegats pel riu,
i armes dels blancs tornant a amenaçar
els teus fills negres, tornats a fer servir.

Els déus de l’Àfrica, vexats fins l’infinit,
encadenats, camí del paredó,
clouen el puny sagnant per fer sorgir
Panteres Negres esbotzant l’horitzó.

La patata

La patata, fina i llisa,
sempre fa de bon menjar,
és a la llar dels més pobres
i a la dels més benestants.

Imitant la rodonesa
creix endinsada en el fang,
la terra molla la bressa
i xala entre el patatam.

El pagès, amb una aixada,
la planta any rere any,
i ella treu les tiges verdes
per rebre el sol rutilant.

Sota la terra fa grills
com delicades arrels
i estén una xarxa fina
on creix i es reprodueix.

Tímida i també austera,
però sòlida com rocam,
fa fillada silentment
per a plaer del gormand.

Regna a les verduleries
i en els plats dels restaurants,
i per delit dels menjaires
se la pot trobar tot l’any.

Igual que l’espècie humana
té races i dots flamants,
gustos i sabors diversos
i geni individual.

Ella sap que és bona a taula
i li agrada alimentar
qui amb esforç l’ha criada,
qui amb plaer l’ha cuinat.

Dauradeta quan és rossa,
blanca en el puré nevat,
és un element versàtil
de gust i color al guisat.

Ella s’impregna, feliç,
dels sabors agermanats,
i s’estima els nens petits
que amb ella es van fent grans.

L’esquirol

Saltant d’una branca a una altra
llest i viu, amb musell fi,
té orelletes punxegudes
i és un rei damunt d’un pi.

La cua li sembla un ram
amb el que es tapa a l’hivern;
menja llavors i pinyols,
li agrada el sol ixent.

Però on xala de veritat
és escorcollant les pinyes:
hi cerca els pinyonets blancs
i, golafre, menja i trisca.

De vegades estarrufa
el seu pelatge daurat:
és quan el seu cor tremola
de por o inseguretat.

És senzill, feinejador,
no s’està ni un moment quiet,
però us vindrà a fer un petó
si també sou bons amb ell.

La seva forma graciosa,
el seu moure’s de llampec
omple els boscos d’alegria
i posa contents els nens.

Endreçat i decidit,
amb dits sensitius i forts,
treu el cap pel verd dels pins
i trenca pinyons amb goig.

El pi és la seva llar
i hi fa el niu i el rebost.
Dóna-li menjar amb la mà,
t’ho agrairà de tot cor.

És de l’esquirol que et parlo,
animat, rosegador,
que sempre està de festa
i t’hi convida, joiós.

Si te’l trobes pel camí
quan vagis a passejar
serà el deliciós amic
que et vindrà a acompanyar.

El gat

gat 000_Petra Rau dibuix (4)

Amb potetes enguantades
d’encoixinat silenciós,
camina delicat i àgil
i escodrinya de per tot.

Les orelles punxegudes,
ulls que semblen dos diamants,
es renta i es repentina
com si fos un gran galant.

Uns llargs bigotis l’adornen,
cua llarga i cargolant,
la forma d’ombra xinesa
i dents xiques i punxants.

La llengua la té rasposa
per llepar-se el pèl suau
viu de nit igual que els tigres
amb qui són cosins germans.

gat_Petra Rau1

Té un món misteriós i frèvol,
un esperit inquietant
que comparteix amb els fèlids,
l’espècie a la qual pertany.

A cada pota hi amaga
cinc urpes corbes, flamants,
que quan s’enfada presenta
com vint esmolats tallants.

És escalador de mena
i s’enfila als arbres alts,
salta marges i teulades
i fa la vetlla als terrats.

Sota la lluna més plena
es troba amb contertulians
que s’expliquen grans conquestes
i on són els caus del ratam.

gat_000 Petra Rau (2)

És dolç i salvatge alhora,
molt xamós i amic cordial,
i es refrega per les cames
amb el seu pèl enllustrat.

Quan se sent bé ho demostra
roncant de felicitat:
íntim i sensible alhora,
se t’arrambarà extasiat.

Molt delicat i finolis,
destre, expert i primmirat,
li fa una gran por l’aigua,
però el peix li agrada la mar.

Et diran que té set vides
perquè mai cau de costat,
però no és cert, i et farà veure
la seva fragilitat.

gat_000 Petra Rau

Et parlo del gat que miola,
que estarrufa, enravenat,
tot el pèl de l’espinada
si algun perill l’ha sobtat.

Per això estima’l sempre
i tingue’n cura amb bondat,
que tenir un gat per amic
és un regal molt preuat.

http://bibliopoemes.blogspot.com.es/search/label/Carme%20Cab%C3%BAs

El tatú o armadillo

El tatú porta armadura,
per això es diu també “armadillo”,
però és un ésser sensible
amb cor tendre i espantívol.

Fa forats a sota terra
que esgratinya concentrat;
cerca la humitat intensa
per sentir-se refrescat.

Amb les potetes s’eixuga
el musell, molt llargarut,
s’allisa amb cura el bigoti;
no vol ser gras ni panxut.

És un presumit de mena,
educat i timidot;
té una cua llarga i forta
i viu content i cofoi.

Molt finet, esmerilat,
us olorarà de lluny,
perquè amb el seu bon olfacte
endevina els nens al punt.

El cos l’articula àgil
i l’arrossega trempat;
és un animaló dòcil
si l’estimes de veritat.

Toca-li ben dolçament
la carona, el caparró,
que et farà una llepada
d’amic amb molta dolçor.