Panteix de petons

Pols de joventut,
la teva finestra,
reclam de la lluna
des del sol del vespre.

Blau com els teus ulls
el cel s’hi emmiralla,
sols jo sé el misteri
que darrere amaga.

Alts els esglaons
fins la teva cambra,
no, no obris, no,
finestrons, sols vànova.

Panteix de petons,
vermell a la galta,
el teu cabell ros
s’estremeix al tacte.

I com la tendresa
nua, de pell blanca,
besa amb llavis molls,
cenyeix amb llaçada.

Finestra anodina
pel vianant que passa,
darrere teu deses
la fonda frisança.

Olor de la nit,
del carrer que calla,
del lent pas del temps
que alena amb nosaltres.

La meva mirada
sempre més t’esguarda,
finestra que clous
l’infinit que passa.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s