Monthly Archives: Setembre 2011

Vida saquejada

 

La solitud ets tu, que et quedes sola al tren,
la teva filla morta que t’habita per dins,
i fràgilment somrius com algú ja acabat
els teus dies complerts, amb el temps assolat.
L’estranyament feroç, el dolor transmutat
en el cabal d’amor que et força a sobreviure.
Restes tu sola al tren, el meu petó calent,
petita i desolada, entre renou de veus.
Corre el tren dins del temps obscur, de negra nit,
que et duu cap a una casa de vida saquejada.
Sense sòl ni baranes, damunt la corda fluixa
d’un buit astorador, heroicament avances.
Llavors, quan érem joves, quan érem tan amigues,
no sabíem possible aquest destí, el més tràgic,
pitjor i més terrible que una propera mort.
Llavors en tu esclatava a cleques el teu riure
i els teus ulls d’aleshores, inquisitius de vida,
ara miren endins plens de horror i preguntes.
Aleshores vivíem el que havia de viure’s,
amb la nostra ignorància del futur, de la vida,
que podria finir-se sense haver-la acabada.
Petita i desistida, els rínxols traspassats
per cabells blancs trenant-se, el somriure abismal
abocat a la fossa immòbil de la terra,
ran de la teva filla retornada als mil·lennis
de l’ancestral origen, on la matèria és
feta de roca dura, inerta i incommovible.

Encanteri

 

Fina, esllanguida,
nueta tota,
jeus adormida
prenent el sol.
La pell et tiba,
formosa i fina,
i el teu somriure
té un deix de goig.
Els pits reclosos
als braços closos,
cintura prima,
natges en flor.
I un encanteri
que flota eteri
enmig les cuixes,
dolç i reclòs.
Ets meravella
sentida i densa
en la consciència
d’aquell qui et vol.

De vermell festa

Fullam que empeltes tot sencer el dia
de l’alegria del viu color,
ets primavera i tardor fresca,
la llum traspassa el cor glatidor.
L’extensa plana, verda i galana,
té a tots els centres plans verticals
on la fulleda s’eleva i tresca
cap a un cel càlid curull d’aiguat.
S’enfila l’heura, fulla perenne,
fins dalt de l’angle punxegut i alt,
i viu alegre, de vermell festa,
tot veient créixer als peus l’herbam.

Olor nocturna

Volaven els pelicans
en la puresa de l’aire,
el dia tot nou, de trinca,
en un mar que emmirallava.

 L’aigua atebiada i immensa
amb tots els tons de l’arc iris,
la terra, calenta, intensa,
fullam, palmes, flors magnífiques.

 I la teva olor nocturna
de fonda lluna i estrella,
inserida als intersticis
del meu sentiment, per sempre.

Galeria

Nit negra com sutge

This gallery contains 2 photos.

     Sento com els passos ressonen al sostre, en la nit espessa com sutge.  Tot el meu cos està subjecte per la tensió que em provoca el lleu fregament de cada peu abans d’afermar-se en un pas. No havia previst que arribessin mai tan a la vora, però han vingut. Només són els d’una persona, però sense cap mena de dubte es tracta d’un especialista en … Continua llegint

Indret de meravelles

Creixien les onades, eren blaus tots els dies,
el sol tendre sentia la marinada intacta,
llampeguejava alegre damunt de cada gota,
les gotes infinites que feien l’oceà.
I tu et retallaves, la pell d’home morena,
en el contrast inèdit de l’horitzó del mar.
Tot l’espai espurnava la delícia de veure’t
i igual que jo esperava la teva intimitat,
que de nit arribava colrada per estrelles,
indret de meravelles que existí i s’acabà.

Cos a cos

Parella al parc,
l’amor es busca,
l’estiu comença
al cos a cos.
El sol penetra
del matí al vespre,
i ni en nit plena
no dorm ni es pon.
Canten rialles,
tremolen llavis,
s’acosten àgils
al foc que es clou.