Monthly Archives: Desembre 2011

Llums de Nadal

El Pare Noel i l’ós

El Pare Noel s’ha vestit
amb robes de filigrana;
ve de lluny i riu joliu
amb la il•lusió a la mirada.

El seu ós, tan blanc com neu,
ple de bondat a la cara,
li ha ofert el seu llom calent
per travessar tot Finlàndia.

Han caminat les geleres
amb fanalet i campana
deixant petjades de porpra
damunt la catifa blanca.

L’ós és un ésser manyac
que per la neu s’enjogassa;
el Pare Noel, feliç,
balla i canta una corranda.

Els ulls de tots dos són blaus
com les estrelles llunyanes
que els veien passar de nit
i dalt del cel observaven.

El bon ós olora l’aire
i sent del món la fragància;
ara de lluny ja s’albiren
xemeneies i teulades.

Home de boscos polits,
el Pare Noel llenyataire
ve a parlar de pau als pobles
i a dur joia a totes bandes.

Davall el seu gran bonet
desa els noms de la canalla:
els duu xocolata amb gerds,
bescuits de mel i cor d’arbre.

I traient-se el guant de pell
que pels jorns de festa guarda
allarga la mà i, content,
a tot nen fa una moixaina.

Balla alegre el seu fanal
com si fos una crisàlide;
la campaneta d’or dringa
amb so de pluja encantada.

El Pare Noel somriu
enmig la terra nevada;
de la seva barba penja
l’estrella de l’esperança.

Temps efímer

Ha envellit
la puresa del temps,
molsa i verdet,
humitat i desgast.
Damunt hi repten,
dracs carnuts, les arrels
d’un món gegant,
vegetal i voraç.
Resten pacients
el vells déus vetlladors
dreçant l’arquitectura
delicada dels anys.
La saba primitiva
rosega l’esplendor
d’aquest, el nostre temps,
efímer i fugaç.