Temps efímer

Ha envellit
la puresa del temps,
molsa i verdet,
humitat i desgast.
Damunt hi repten,
dracs carnuts, les arrels
d’un món gegant,
vegetal i voraç.
Resten pacients
el vells déus vetlladors
dreçant l’arquitectura
delicada dels anys.
La saba primitiva
rosega l’esplendor
d’aquest, el nostre temps,
efímer i fugaç.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s