Llums de Nadal


Sota les llums de Nadal,
felicitat i alegria,
sota les llums de Nadal,
amb un nen, giravoltant.

Passava una tendra estrella
pel cel negre, de vesprada,
la teva maneta, fill,
en la meva, sempre alada.

Rodava tota la terra,
el punt més àlgid la Rambla,
la teva carona encesa
resplendia, il•luminada.

Vibrava un aire de festa
com garlanda platejada,
als teus ulls de petit príncep
el Nadal s’hi emmirallava.

Barcelona ens acollia
plena de goig, regalada,
i tu, fill meu, li oferies
la teva rialla màgica.

Als aparadors hi havia
mil joguines exposades,
la teva il•lusió era, fill,
un tresor incalculable.

Corria el fred de desembre,
olor d’avet s’escampava,
el teu pensament de nen
en els Reis Mags somiava.

Els volts de la catedral
eren tots plens de parades,
volies el caganer,
l’herbolari i el bell àngel.

Vam arribar al gran pessebre
de la plaça de Sant Jaume,
preguntaves: “que té fred
el nen petit, que no el tapen?”.

Tota la ciutat bullia,
familiar, ben conciliada,
tu t’abraçaves a mi
i em deies: “t’estimo, mama”.

Era íntim tot indret
sota les llums encantades,
tots dos, contents i rient,
cantàvem velles nadales.

Amb torrons ben bons d’ametlla,
de rovell i d’avellana,
amb el tió esperant-nos,
tornàvem, petit, a casa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s