Esquerda

 

Es va enrunar l’amor,
el de les altes torres,
i va caure la tarda
a un llit que trontollava,
on somnis es perdien
per escletxes trencades,
on les mans no trobaven
la suau tendresa fosa.
Movia la cortina
un aire dens, salvatge,
tot just obrint la porta,
la solitud bufava
la seva cançó closa,
com una gruta fresca
on al fons raja l’aigua,
on al final s’esquerda
el laberint que tanca.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.