Déu insondable

 

Allà on la serralada corona l’ample cel,
on els ocells remouen els arabescs de l’aire,
on les llames pasturen a vessants i torrents,
on l’argent fa lluir les muntanyes sagrades,
els teus dos peu caminen sobre ossos de mort
i les ànimes cremem en substrats de basarda.
Els indígenes pugnen per trobar al fi repòs
i el quítxua s’estén com un déu insondable.
Quan de nit apareix al cel l’Ossa Major
esguarda molt de prop la vella Potosí,
el seus ulls ametllats, la bruna pell com d’or,
i vetlla perquè visqui el seu cor pur i humil.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s