Món devastat

000 mama i jo celebrant els seus 90 anys a la Bisbal

També tu venies del no-res,
la parpella closa una nit de lluna,
les fines mans de la vellesa, delicades,
aturades al redós del pit.
De tu mateixa, què diries?,
d’aquest teu moment, últim, amb nosaltres?
Potser, com sempre, les paraules precises,
plenes de bondat i confiança,
onejant en la veu humida i càlida,
poc abans de marxar cap a la nova vida ineludible.
La teva veu per sempre avui callada
en aquest món devastat
on al teu costat eren insignificants els déus.

3 responses to “Món devastat

  1. Hola!
    Per fi arribo al teu bloc. No sóc un expert en poseia encara que segueixo alguns poetes.
    Aquest poema teu “Món devastat” és el primer que he llegit i sincerament m’agrada. La poesia si no està feta amb el cor no provoca empatia.
    He posat un enllaç al meu i així estaré al corrent cada cop que publiquis.
    Vindré sempre que pugui a visitar-lo
    Una abraçada

  2. Preciós, preciós!! Senzill, clar, trist, nostàlgic… fa estremir!

    Maria Teresa (Materile)

  3. Laia CASAMITJANA

    Totes precioses !

    acabo de perdre la mare,…
    gràcies per les teves paraules tant boniques!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s