Esmorzar

Queia el sol iridiscent a la plaça,
el cel lluminós era just a tocar,
en l’aire tot net els ocells hi piulaven,
els arbres alçaven la saba vital.

Entre el temps sedós la pau s’hi gronxava,
jo era asseguda a una taula del bar,
pels punts cardinals la joia fimbrava,
cafès fumejaven entre els esmorzars.

Anuncis

One response to “Esmorzar

  1. Em faig la imatge de seguida, Carme, ara sóc a Valls, una absurda matinada d’abril, amb una absurda pneumònia, després d’una absurda relació que m’ha deixat mort, i encara recordo les boniqueses que et deia i em contestaves: amb aquest poema m’has obert una finestra al que més enyoro, al meu blog només hi veuràs fantasmes, política i enemics imaginaris, jo mateix canto cada dia la cançó del mort per no haver de brillar massa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s