Vestigis

S’anunciava el cel grisós
carregat de pluja i de nostàlgia,
vestigis d’altres temps
duien, tendre, un amor,
amb els lligams desfets,
amb la passió abrusada.

Terra d’or

Estimo endins
la terra vegetal,
les branques d’arbre
oloroses de pluja,
l’aire brunzent,
colors, sedositats,
l’expansió tendra
de la vida difusa.
El sol corol·la
capçades, prades, flors,
corren els rius
sonors en l’ombra pura,
i quan me’n vagi
d’aquesta terra d’or
podré ben dir
que ampla l’he coneguda.

Gratacel

L’aresta penetra
la flonjor del cel,
gelor regalima
per l’eix del calfred.

El sol groc s’esqueixa,
or degotejant,
caient a l’abisme,
a l’inert fondal.

La carn esponjosa
de l’alt firmament
ha quedat ferida
pel gegant d’acer.