Simfonia

El temps es bressa a si mateix
al gronxador que va restar
al prat antic on regalaven
les perles dolces del jovent.
Descolorit i amatent,
amb vells perfums que hi vam deixar,
al seu fustam la molsa creix
entre les llistes desgastades.
Sospès al sol no espera res,
avui és ja sols simfonia,
mogut pel vent, a frec d’oreig,
xop de la pluja fregadissa.
Tan delicat com aquell temps,
el seu seient de dues places,
igual també que els amors vells,
ara és natura del paisatge.

2 responses to “Simfonia

  1. Helena Arumi (gypsy RC)

    Carme! Quina meravella llegir-te amb la teva veu tan clara i diàfana!
    M’agrada moltíssim!

    gyps

  2. Preciós, la seva lectura et bressola igual que un gonxador…..

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.