Es deixata el temps
en passos perduts
al sol d’un estiu
que no deixa història.
Transpireja el cos
suor i buidesa,
temps adolorit
sotragat d’aspresa.
Les nits solitàries
entorn el cos nu,
la dutxa no esclafa
el malson nocturn.
Constant s’estavella
el temps assolat,
la vida s’esgota,
vaixell naufragat.
Cada dia s’obre
ferit del costat,
negatiu continu
de felicitat.