Daily Archives: 17 Setembre 2012

Orquestra de jazz

Corria el temps
respirant a través d’un saxo baix,
calent, lluent
com el so d’una orquestra de jazz.
Íntimament,
era la carícia d’unes mans fragants
tocant l’arrel
dels fràgils filaments més endinsats.
Batia a l’eix
del món ardent girant sempre constant
intensament,
dins de l’aire commòs, palpitant.
Feia l’olor
de la brotada nova del fullam
sota la pluja
d’una nit selvàtica i carnal
Es cabdellava
en la claror dels nostres cossos nus
en l’alta flama
on crepitaven el mesc i l’atzur.
Va córrer així
el temps cabdal, la meva joventut
de comptats anys,
vitals, vessants com ja mai més, amb tu.

Univers visible

Ull delicat
com ombrel·la xinesa,
cilis radials
t’enramen les pestanyes,
i el nervi intern,
d’una espiral perfecta,
transvasa llum
de l’astre sol a l’ànima.

Pupil·la encesa
per la claror vessada,
sol nou nodrint-se
irradiant de ple l’iris,
sencer, el món,
revelant-se en imatges,
en mòbil vida,
en univers visible.

Enlaira’t


Tiba la teva corda arran de cel
i deixa-la-hi de per vida lligada.
No davallis cap al terra erm,
sinó vés-te’n amunt
i enlaira’t.

Queda’t a l’interregne de la llum
on móns nous volen néixer i esclaten,
on ningú no et podrà posar arreus,
resta allà, a recer,
i enlaira’t.

Entre els músculs del vent tria estar,
amb núvols viatgers ben curulls d’aigua,
prop la llum que obre sempre el llindar
fes estada fervent
i enlaira’t.