Monthly Archives: Octubre 2012

Selves macerades

Vents, remolins escombren
les fulles d’arbres seques
amb alens d’energia,
i una pluja a gotasses
deixa un altre cop neta
la ciutat que camines.
Passió de mar als llavis,
la mirada concisa
de jove guerrillera,
amb un tèrbol beuratge
de selves macerades.
El teus rulls negres l’aire
fa voleiar feréstec
per un nord sense xarxes,
i la brúixola incerta
que mous amb un bat d’ales
assenyala les nits
on desfer-me amb tu en flames.

Anuncis

Sol meridional

La llum senyoreja
amb el teu embat
l’ampla terra verge.

Es fa l’ombra espessa
al teu flanc celat,
brillantor i brunesa.

Festeges la terra
amb ardor d’amant,
i ella es ret encesa.

Cap a tu s’orienta
el nervi vital
de la vida estesa.

Del teu bat s’eleven
civilitzacions
amb solars empremtes.

Vagó de nit

El vagó em torna a casa,
desolat com el dia,
el silenci em circumda
entre estrèpit de vies.
Vindran els passos secs
en la nit neguitosa,
el camí costerut
entremig de la fosca.
El llum elèctric nu
de quan arribi a casa
i el solitari llit
sobre l’abisme intacte.
L’endemà que no esborra
el diumenge sense esma,
aquest no-res tan pobre,
estàtic, que anorrea.

Sens màcula

dona noia nua dormint blanc i negre

Cap malvestat

Sonen les veus al fons
del dia clar i alegre,
el tren corre estacions
enmig del bosc feréstec.
Hi ha vessants de claror,
els pins ben alts es drecen,
m’espera un recer clar,
cap malvestat, projectes.