Sol ixent

Eixia el sol de l’horitzó daurat,
la densitat d’estrelles resplendia,
els arbres es dreçaven, despullats,
la llum atreia flors verges que naixien.
Corrien núvols entre turons i prats,
la natura mil·lenària s’oferia,
tremolaven els cometes, extasiats,
l’aire agitava les fulles dringadisses.
I per recòndits racons de terra i mar
la vida es renovava i s’expandia.

Tròpic

Veniu, palmeres fragants,
movent les vostres valones,
que l’aire creixi extasiat
entre el cel blau i les ones.

Veniu, arbres tropicals,
deixeu caure entre la terra
les llavors que nodriran
el fast de vides esplèndides.

Veniu, ocells virolats,
amb els colors com ofrenes,
porteu amb el vostre cant
felicitat a mans plenes.

Veniu, onades llampants,
llanceu l’escalfor serena
damunt la platja vibrant
de sorra daurada i verge

Veniu, estels de la nit,
constel•lant cels fa mil•lennis,
en la puresa del món
feu-hi llum, que mai no es perdi.