Tarda de mullena

dona noia amb el paraigua al revés pluja

Tarda de mullena i el verd que s’esponja,
l’aire dens de pluja bufega i escombra
el passat, els anys, d’on l’amor retorna
tènuement, callat, amb totes les formes.
La mare, a la infància, o un home que astora,
i el fill, de la mà, tornant de l’escola.
Aire que al present escampa en rodona
amors que han restat, vols de papallona.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s