Obria camí
en la nit del bosc
de foscor gebrada.
La boira espessia
els pulmons i el cor
de negror esglaiada.
Fendia la nit,
camí tortuós
on, cec, temptejava.
La lluna gelada
era un disc d’acer
de vora esmolada.
Arrapava el cos
als nuosos troncs
de paor gelada.
El vent udolava
esqueixat, violent,
dalt la serralada.
Anava endavant,
allunyant la guerra
bruta i sanguinària.
Més enllà del bosc
la llum esperava
amorosir el món.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 