Cruixit

Cruix l’esquerda del temps
com s’estripa una fotografia,
i queda el dolor inflamat
que no sap on anar a raure,
amb la mort per captiva.

Esperant-te

Vaig esperar-te al bell mig
de la meva joventut,
exultant de voluptat per tu,
amb el teu aire somiador,
els teus cabells als quatre vents,
la pell fregada pels estius,
just per fer del nostre temps
tota una eternitat d’amor.
I passaves agafat de la mà
d’altres noies sempre millors que jo,
i com tot abans i després
al meu redós,
també tu, constant,
m’abandonaves.