Rosa

Rosa, i que l’amor s’hi posi,
és el meu vestit d’estiu,
rosa la faldilla airosa,
rosa els  plecs fins del frunzit
i les randes que amanyaguen
la rodonesa dels pits
on en un hi ha la ferida
fonda de la cicatriu,
el mal que segà de sobte
l’íntim rosa de l’estiu.

Àngel

Va passar un àngel
que no era per mi,
vaig tancar els ulls
per poder olorar-lo,
Molt a frec meu
de tarda el vaig tenir,
preciós com res,
tant com inabastable.

Escissió

El monstre cau
al forat de la por
i és una bèstia
desfermada, nafrant-se.
Arreu mossega
dins el clot paorós
i només troba
la seva carn macada.
En la tortura
del seu horror vivent,
des de l’arrel
un terror sec l’esclafa,
fins que, esqueixat,
el monstre es va fent bell
tot retornant-li
la seva pau humana.

Tènue

Aquí balla la rosa de la nit,
compacta encara
abans no la desfullin.
Nua i temorosa
està exposada
al tallant aire gris,
i espera una mort tènue
i desapercebuda.

Nit

No s’intueix la nit
en  el fulgor del dia,
la pluja ha fet brotar
arreu les noves deus,
al bosc dens es renova
la vida inextingible,
relluen les carenes,
pissarres al batent.
Els núvols acompanyen
amb una blancor espessa
el dia que titil·la,
com la mà d’una mare.
Passa, suavíssim, l’aire,
d’oxigen polidíssim,
i en tot allò que exulta
la negra nit s’hi aguanta
inserida, curulla,
fent trànsit fins al ple.