Monthly Archives: Octubre 2013

Nit compacta

dona amoïnada 000

Collia en flor
l’oferiment del dia,
les negres nits d’insomni
quedaven ja endarrere,
soterrades pels sols,
alienes a la pluja,
fins que el dia girava
amb les clarors enceses
cap al capvespre lent
que ja es respirava
fins arribar a la nit
ficada dins la casa,
la violència roja
latent i carregada
que mantenia al pit
el vòmit de l’angoixa.
I la nit es vessava
compacta com la pedra,
una arma carregada
de mica en mica occint-me.
Entre les llums elèctriques
la sang vulgar corria,
el vòmit s’estampava
esclatant dins l’estómac,
i amb la mà tremolosa
jo obria una escletxa
a la porta tancada,
allà on la nit regnava,
ja sense escapatòria.
Només el dia obria
cap a un mateix la porta,
amb la nit aguaitant-me,
llunyana i enemiga.

Anuncis

Rosa

dona tapant-se un pit amb una 0mà

Rosa, i que l’amor s’hi posi,
és el meu vestit d’estiu,
rosa la faldilla airosa,
rosa els  plecs fins del frunzit
i les randes que amanyaguen
la rodonesa dels pits
on en un hi ha la ferida
fonda de la cicatriu,
el mal que segà de sobte
l’íntim rosa de l’estiu.

Àngel

home 000 maco noi 83296

Va passar un àngel
que no era per mi,
vaig tancar els ulls
per poder olorar-lo,
Molt a frec meu
de tarda el vaig tenir,
preciós com res,
tant com inabastable.

Escissió

dona cara de pantera fent ganyota noia0

El monstre cau
al forat de la por
i és una bèstia
desfermada, nafrant-se.
Arreu mossega
dins el clot paorós
i només troba
la seva carn macada.
En la tortura
del seu horror vivent,
des de l’arrel
un terror sec l’esclafa,
fins que, esqueixat,
el monstre es va fent bell
tot retornant-li
la seva pau humana.

Tènue

rosa marcida 3443460

Aquí balla la rosa de la nit,
compacta encara
abans no la desfullin.
Nua i temorosa
està exposada
al tallant aire gris,
i espera una mort tènue
i desapercebuda.

Nit

Noche-Oscura-a19881576000

No s’intueix la nit
en  el fulgor del dia,
la pluja ha fet brotar
arreu les noves deus,
al bosc dens es renova
la vida inextingible,
relluen les carenes,
pissarres al batent.
Els núvols acompanyen
amb una blancor espessa
el dia que titil·la,
com la mà d’una mare.
Passa, suavíssim, l’aire,
d’oxigen polidíssim,
i en tot allò que exulta
la negra nit s’hi aguanta
inserida, curulla,
fent trànsit fins al ple.