Monthly Archives: gener 2014

Esqueixat amor

dona noia darrere vidre pluja plou

Resten els mots
escampats per la lluna
la seva escalfor ardent,
el goig de cada espurna,
els somnis escapçats,
la bellesa de l’aire
acaronant el mar.

Esqueixat amor
sense sutura.

Lluna al mar

lunaengoogle000000000

Batega la lluna enmig la infinitat
damunt la mar platejada i calenta,
les ones eleven els seus salts elegants
per arribar a banyar-la, salabrosa i lluenta.

Estels fugaços, patges de la nit,
guaiten atents les ones cadencioses
aplegats a l’espatlla de la lluna al zenit
vetllant que no s’ofegui en la mar remorosa.

Vent

vent i arbre

En aquell indret bufava el vent
i corria potent entre els boscos,
empenyia la nit sense rems
cap espais d’intimitat desclosos.

Amb la torxa del vent terrenal
s’encenien roges les estrelles,
s’obria aleshores, anhelant,
una cambra d’amor sense espera.

Gener

winter-sunset-with-silhouette-of-tree-pierre-hanquin-photographie000

Es clou la tarda polida de cel blau com d’infantesa,
la terra flonja respira, el sol tanca la parpella.
A l’horitzó les muntanyes semblen figures xineses,
la pau s’estén sobre els arbres, damunt la terra rogenca.
L’aire, feliç, s’ha aturat enmig del temps sense pressa,
tots els animals del bosc mantenen l’ànima atenta.
Fa flaire de netedat i remor de primavera.
Un hivern considerat el d’aquest gener que es dreça.

Hivern

hivern núvol i arbres pelats0

Aquí es confon l’enyor,
entre el llenç fosc
que tanca el cel,
lent devenir
estrany entre grisor,
atonia amorfa
que instaura l’hivern.

Dia tancat

imatge boira i espigues.0jpg

Dia tancat
en l’atmosfera closa,
rodola el vent
sota el cel estancat,
fermes s’eleven
espigues entre boira
tot conjurant
el sol roig desfermat.

Bicicleta entre camps

bicicleta curulla de flors0

Bicicleta entre camps,
les flors amb l’aire vibren,
el teu cabell daurat
es confon amb espigues.

Olor de ginestera,
olor de sajolida,
vas fent camí arran
les vorades florides.

El sol s’estén suau
damunt el teu somriure,
la tarda va endavant,
voleia la faldilla.

Entre els llavis oberts
les dents premen l’orquídia
que l’atzar t’ha brindat,
dona formosa i lliure.