Llàgrimes

ull de noia dona jove plorant llàgrima0

Just sobrevisc en la tarda
calenta d’un hivern càlid,
la llum del cel il·lumina,
els arbres van ventant aire.

Dels meus ulls ragen les llàgrimes
ardents de penes estàtiques,
el sol a l’horitzó vibra,
el vent passa, assecant-les.

El món es vol fer vivible,
jo del tot sola, isolada,
el dolor inserit endintre,
de tan fort, anestesiada.

Les mans palpen la foscor,
el buit de l’abisme assalta,
dins de l’espai irreal
la mort per tots racons campa.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s