Temps grisenc

escultura desolació no-res dona noia0

Enfonsada en el temps
recorro els carrers freds
cerclada per la roina.
Enmig del temps grisenc
em cau a sobre el gel
que nia dins la boira.
Els carrers allargats
com un sospir sospès
abans de l’abandó.
Vivint vaig caminant
com una aparició,
un moment definit
del meu temps limitat,
amunt i avall, ben sola,
amb un desig gravat:
tot just desaparèixer.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s