Monthly Archives: Març 2014

Peixos rojos

peixos rojos00000000000

Ara que la pols
cobreix els testos
del nostre pati,
i les rajoles
perden el blau
i el verd selvàtic,
i el brollador
està estroncat,
morts els geranis,
invoco el sol
d’aquelles tardes
de peixos rojos
lliscant entre algues.

Mar de tempesta

onada colossa i gruixuda0000000000000000

Força colossal primera,
pur estremiment de pànic,
el teu embat de tempesta
és un vell déu en naufragi.
Rugeix amb un tro d’oratge
arrasa la costa, els fars,
alça la mar turbulenta
fins que, ja calm, s’ha salvat.

Cel de març

cel blau 87532570000000000

Finestres, lluernes
reflecteixen cel,
blau tocat de núvols,
cotó fluix immens.

Flonja amalgama,
dolç color pastel
tenyit de borratja
amb sucre fi i mel.

Sota aquesta nata
blavissa i suau
s’estén la muntanya,
el bosc, la ciutat.

I més enllà, pròxim,
remoreja el mar
blau-verd i benigne,
sota el cel de març.

Sorra

estàtua caiguda dona noia molsa00000000000000000000000000000000

S’ha estavellat
el riure de l’estiu
i el cel blau s’ha esquinçat
com una roba,
una escletxa gegant
m’ha migpartit,
el marbre que era abans
s’ha tornat sorra.

Vespre

dia rúfol de boira plujós 0000000000000000000000

Passeig cap al vespre,
fanals emboirats,
el cel fosc de vidre,
els pins dibuixats.

Pels vorals s’esquitlla
el dia que mor,
jo sola transito
camins sense nom.

La lluna feréstega
és un arc encès,
estrelles vigilen
el món vell i fred.

Vertigen

pedra caient al llac000

Miro filar les hores
en el paisatge estàtic,
el meu cor ferm batega
però arribarà a estimbar-se
just ran del precipici
on amb vertigen d’astre
cauré com una pedra
empesa pel temps tràgic.

Florida

arbre florit ametller00000

Sol i més sol
i la florida d’arbres,
fulles lluents
de verdor inesgotable,
tot el camí
que faig en tren de tarda
és un esclat
de joia entre muntanyes.

Primavera

vels de llum so bosc

Lluen núvols al cel,
primavera reeixida,
el sol s’escampa amb vels
de llum acolorida.
La tarda, verdejant
entre el bosc que sospira,
s’alça alta, exuberant,
en l’estació més viva.
Conviden els senders
fluents a caminar-hi,
a omplir-se de l’aroma
ardorosa dels pins.
Entre molses i obagues,
per sota les capçades,
es desfila el sol diàfan,
ben llunyà de la nit.
Suavitat de la terra
que passa amb batec d’ala,
on s’escola imparable
el magma que és el temps,
porta la pluja nova
al pas del teu oratge,
renova amb la teva aura
el viure fugisser.

Fast de mar

mar reflex del sol embadalit000000000000000

Pampalluga de la mar,
el sol a la pell titil·la,
l’aigua blava mineral
banya la platja de vidre.

La lluna s’està al cel
mig amagada i salina
contemplant l’esclat fulgent
de la llum d’argenteria.

Fast de la mar que duu alè
de la vida que l’habita
aplegada en tot l’espai
del seu cor fluent i lliure.