Vespre

dia rúfol de boira plujós 0000000000000000000000

Passeig cap al vespre,
fanals emboirats,
el cel fosc de vidre,
els pins dibuixats.

Pels vorals s’esquitlla
el dia que mor,
jo sola transito
camins sense nom.

La lluna feréstega
és un arc encès,
estrelles vigilen
el món vell i fred.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s