Fulles al sol

El sol potent
s’enlluerna ell mateix
entre les fulles.

Lluen de llum
dringadissa i ardent
amb passió i fúria.

Neden al bany
del daurat vent ponent
que el sol inunda.

Mostren al cel
tots els colors del verd,
una per una.

Vent (catapulta)

S’esmuny el vent
pels forats de la runa,
per tota la desfeta
que va restar.

Per sota el temps
les dovelles s’engrunen
s’ensorren les parets,
cau el teulat.

Ho observem
en la tarda abatuda,
tan incomunicables
com arrasats.

L’amor va abatre’s
d’un cop de catapulta,
tant era inexpugnable
i emmurallat.

 

Cel cobert

Espurnes glaçades
penetren la pell,
densitat de núvols
dalt del firmament.

Les fulles dels arbres
enllustren el verd,
els ocells voleien
al baix cel cobert.

Grans vetes de marbre
vien les carenes
on la pluja blava
caurà fent lluernes.

Els pins alcen branques
en l’hora amatent,
el  tro ja denota
l’aiguat imminent.

Arc de porpra

Pluja i sol,
primavera festiva,
els teus rajos
traspassats pel plugim
suaus arquegen
amb una porpra ardida
tots els tons
de l’arc de sant Martí.

Pluja neta
que llisca decidida,
dolces gotes
caigudes a gotims,
transparents,
d’aigua rejovenida
que el cel llança
tal com si ens beneís.

Aigua

Verdor espessa,
claror a doll vessada
i flors silvestres
a verdes clarianes.

Borbolleja la llum
a cada branca,
pengen densos els fruits,
petits encara.

Núvols al cel
de blancor enlluernada
guaiten el bosc,
que mai no hi falti aigua.

Doll

Fresquíssim verd
sota la primavera,
fulles dansant
entre l’aire en renou.

Molsudes flors
enmig de l’herba gerda
sobre les branques
reverdides de nou.

El sol llampega
damunt tota la terra
com l’ambrosia
nodreix els déus i herois.

I l’alegria
alça a volar ben presta
fins al cel blau,
immens, sedós llençol.

Com si es visqués
la infantesa primera,
un doll feliç
penetra el món i el clou.

Soledat de vell cowboy

La camisa blau cel
te la bufen ràfegues,
indolent i bell
elegantment cavalques.

Sota el sol de maig,
amb cabell d’argent,
cavaller remot,
travesses contrades.

Rostre pàl·lid d’ulls blaus
cofat amb barret d’ales,
el cor solitari et batega
en inhòspites planes.

Lenta, la tarda s’ajeu
damunt les teves espatlles,
tristesa de genet sol
enmig de les atzavares.

Soledat de vell cowboy.

Al cavall li bull el llom
davall les cames exhaustes,
vol anar a prades fèrtils
on els llacs són miralls d’aigües.

T’atures al séc del sol
amb les regnes escurçades,
prens el pols al pas del temps
i al cavall lleves amarres.

Cau la nit absent de lluna
i t’adorms en l’hora quieta.
La matinada clareja
i fa girar les estrelles.

El buf del cavall escalfa
el matí de xopes herbes.
Fas un salt damunt la gropa,
t’aferres a la crinera.

Arbredes llunyes albires
entre les mates de menta.
Cerques el teu cor dolç d’home
per fer el relleu al de pedra.

Lluna de tarda

La lluna penja del cel
com un botó sense trau
al sedós llenç descobert
del més esplendorós blau.

Juganera, hi reposa
amb la seva dolça faç,
riallera i somiosa
com de nit ens ve a acotxar.

El sol suau l’acarona,
un sol de tarda llampant,
perquè segueixi tan bella,
perquè segueixi somiant.

Crit

La negra nit
cau de bursada,
el dolor neix
d’una estrebada,
l’ignot no-res
mostra la cara,
el crit sofrent
el vent l’escampa.

Abril

La tarda serena no mou ni una fulla,
l’acompanya el cel, gris i blau de pluja.

La humitat amara el temps vaporós,
els vidres s’entelen, es fa íntim el món.

Una xemeneia fumeja escalfor
com un petó càlid a l’abril boirós