Nàufrags

 

La salabror crema a tot l’oceà,
els cossos morts s’enfonsen dins la tomba,
els mig vius resten entre onades i embats,
quasi retuts a la mar monstruosa.

Inescrutable és el sotragar del vent,
el percudir d’onades que s’agiten,
desferra i dol s’eleven imponents,
un xiscle clama, més vida es deshabita.

I per encant flueix de nou la sang
la fe potent que la mort foragita.
A l’horitzó, en la mar abismal
una nau ve navegant decidida.