Estiu

L’estiu és un mar calent, una escalfor que es propaga,
un aire suau i breu que enjogassat s’enrialla.
L’estiu és camí de camps, camí de bosc de pinassa,
a frec espurneja el mar de sol roig i exuberància.

L’estiu és tarda punyent que fa enrojolar la cara,
ferma el cos i el sentiment de desig feliç d’un altre.
L’estiu és temps de cremor, finestres on corre l’aire,
esclat rialler, sentor de joventut començada.

L’estiu és respir profund a tocar de flors i astres,
la festa del temps nocturn ple de joies i besades,
passió que no s’esmuny quan la tardor fa la passa.

L’estiu és essència al ple de frisances i trobades,
de cruixits de seda al cel, de sentides serenates
i d’estremiments de pell d’una vida inacabable.

Taurons

S’enfonsa el vaixell
d’un cop, amb un xiscle,
tenebra de l’aigua
que embat com gegant.

S’ofeguen sens treva
els homes que singlen
dins de la carcassa,
en la mar glacial.

Els cossos flotants,
mossegats pels peixos,
ja no són humans,
esqueixats de ple.

Dins el roig vertigen
de la sang més fresca
s’hi barallen ara
taurons famolencs.

 

Arbre sec

Lenta és l’aura del bosc,
lent és el fruit que madura,
de pressa es marceix el tronc
de l’arbre que no perdura.

La saba atura el borboll,
es decandeix la florida,
pengen secs els branquillons
engendrats amb flux de vida.

Ferit de soca i arrel,
amb cops de boxa precisa,
l’arbre cau sense espetec
silenciant la mort que el vincla.