Monthly Archives: Agost 2014

Dolguts amors

noia 000 dona ombres flors

Perquè les teves carícies
apunten a l’absolut,
cap a un amor que no es pot
permetre no reeixir,
se m’esllangueixen les mans
en voler retornar-te-les.
No hi veig clar a través seu,
no sé tampoc on recolzen,
i no vull la meva imatge
en el futur més proper
tornant a vessar les llàgrimes
per aquells dolguts amors
que en el temps no fructifiquen.

Anuncis

Castanyera 1930

barcelona 000 Lacastanyera 1930

Passen les senyores que mai s’han tacat
després de la missa a comprar castanyes,
diumenge al migdia d’un temps esquerdat
on latent es coven destrets i catàstrofes.

Són burgeses riques, altives, mudades,
ben barcelonines, el missal al braç,
de la ciutat noble del passeig de Gràcia
que menysté barraques igual que ravals.

La més jove amb guants de pell de moltó
pren la paperina amb castanyes torrades,
les dues més grans, figures de pedra,
distants es preserven de la castanyera.

Ella ofereix les castanyes cuites
amb mà descoberta i cara riallera
al quiosc asseguda, amb elles ben dretes,
el vestit tacat de sutge i empremtes.

A la torradora fumegen castanyes
com es cou la guerra de sis anys més tard.
En la tardor mansa d’un dia de festa
a la xardor d’Àfrica creix la malvestat.

Homenatge a Charlot

charlie_chaplin_charlot

Eres
poeta entranyable,
ingenuïtat fresca,
ànima descoberta
a aquest insolent món.

Eres
una gran flama encesa
trenant els camins lliures
amb els amors més tendres,
sempre el cor tremolós.

Eres
esperit bategant
amb un càlid somriure
coneixedor al límit
del dol i el goig humans.

Eres
la carícia que sana,
la infantesa del riure,
la saviesa concisa
que tots som perdedors.

Eres
el mag que ens conhortava
fent-nos morir de riure,
i en cada gest narrava
la solitud del viure.

Eres
el gran còmic d’alçada
que ens deia a cada passa
com pot ser d’infinita
la incomprensió humana.

Eres

el gran savi del cine,
transmetent-nos tan plana
la veritat més viva:
que només l’amor salva.

Coixí de mar

dona noia dormint tapada pel mar

Vull dormir al teu coixí, mar,
jo que t’admiro i t’estimo,
gronxada pel teu embat
d’onades dolces i nítides.
 
Al teu cos vull navegar
tapada amb fi llençol d’aigua
marinera amb gust de sal
fins que no es vegi la platja.
 
I tu de mi tindràs cura
i m’aniràs fent petons
tendra i suau com una mare
tota curulla d’amor.

Banys àrabs per a dones

banys àrabs bonet

En el secret
recòndit d’una cova
il·luminada
per la claror difusa,
pugen els bafs
de les aigües calentes
entre els aljubs
i arcs de ferradura.
Al llarg dels segles
els clars riures de dones
han esculpit
les parets de les grutes,
igual que l’aigua
que regala lleugera
dels seus ferms cossos
amb cabelleres brunes.

Tarda d’agost

camí del bosc arbres

Tarda estesa del meu ample món,
el cel blau et fa grandiosa,
el sol crema bategant d’ardor
dins l’estiu, on m’aixoplugo a l’ombra.

M’endinso pel pla camí del bosc
envoltada de pins i falgueres,
la mediterrània pobla tot l’entorn,
jo en sóc filla de l’estirp primera.

Tarda roja de sol de cremor
de l’agost més roent, el pur centre,
jo respiro enmig la sentor
la fondària de la teva festa.

Record de Menorca

campanar 000 església menorca
Sostres de volta
dels temps dels moros,
devora el mar
net i joiós
la blanca església
sembla que es gronxi
amb la campana
fent oració.