Monthly Archives: agost 2014

Dolguts amors

noia 000 dona ombres flors

Perquè les teves carícies
apunten a l’absolut,
cap a un amor que no es pot
permetre no reeixir,
se m’esllangueixen les mans
en voler retornar-te-les.
No hi veig clar a través seu,
no sé tampoc on recolzen,
i no vull la meva imatge
en el futur més proper
tornant a vessar les llàgrimes
per aquells dolguts amors
que en el temps no fructifiquen.

Castanyera 1930

barcelona 000 Lacastanyera 1930

Passen les senyores que mai s’han tacat
després de la missa a comprar castanyes,
diumenge al migdia d’un temps esquerdat
on latent es coven destrets i catàstrofes.

Són burgeses riques, altives, mudades,
ben barcelonines, el missal al braç,
de la ciutat noble del passeig de Gràcia
que menysté barraques igual que ravals.

La més jove amb guants de pell de moltó
pren la paperina amb castanyes torrades,
les dues més grans, figures de pedra,
distants es preserven de la castanyera.

Ella ofereix les castanyes cuites
amb mà descoberta i cara riallera
al quiosc asseguda, amb elles ben dretes,
el vestit tacat de sutge i empremtes.

A la torradora fumegen castanyes
com es cou la guerra de sis anys més tard.
En la tardor mansa d’un dia de festa
a la xardor d’Àfrica creix la malvestat.

Homenatge a Charlot

charlie_chaplin_charlot

Eres
poeta entranyable,
ingenuïtat fresca,
ànima descoberta
a aquest insolent món.

Eres
una gran flama encesa
trenant els camins lliures
amb els amors més tendres,
sempre el cor tremolós.

Eres
esperit bategant
amb un càlid somriure
coneixedor al límit
del dol i el goig humans.

Eres
la carícia que sana,
la infantesa del riure,
la saviesa concisa
que tots som perdedors.

Eres
el mag que ens conhortava
fent-nos morir de riure,
i en cada gest narrava
la solitud del viure.

Eres
el gran còmic d’alçada
que ens deia a cada passa
com pot ser d’infinita
la incomprensió humana.

Eres

el gran savi del cine,
transmetent-nos tan plana
la veritat més viva:
que només l’amor salva.

Coixí de mar

dona noia dormint tapada pel mar

Vull dormir al teu coixí, mar,
jo que t’admiro i t’estimo,
gronxada pel teu embat
d’onades dolces i nítides.
 
Al teu cos vull navegar
tapada amb fi llençol d’aigua
marinera amb gust de sal
fins que no es vegi la platja.
 
I tu de mi tindràs cura
i m’aniràs fent petons
tendra i suau com una mare
tota curulla d’amor.

Banys àrabs per a dones

banys àrabs bonet

En el secret
recòndit d’una cova
il·luminada
per la claror difusa,
pugen els bafs
de les aigües calentes
entre els aljubs
i arcs de ferradura.
Al llarg dels segles
els clars riures de dones
han esculpit
les parets de les grutes,
igual que l’aigua
que regala lleugera
dels seus ferms cossos
amb cabelleres brunes.

Tarda lliure

retrat 000 de dona noia pintura dona

Ve la tarda
deseixida i magnífica
passant lenta
rere el vidre del tren,
no coneix
el meu ésser sensible,
no en sap res
del meu dolor intern.
Desconeix
la més fonda ferida
que s’adorm
a còpia de tant mal,
per això
li confio la vida,
perquè és lliure
del meu patir abismal.
S’ofereix
perquè em tenyeixi amb ella
d’alegria,
de la millor sentor,
em diu “mira’t
al meu espill i renta’t
dins de l’aire
de la meva esplendor”.
I estira
el meu desig de festa,
el meu viure,
la voluntat d’amar.
Tarda lliure,
vaig escoltant l’orquestra
fabulosa
del teu bategar.

Tarda enjogassada

dona 000 noia al bosc feliç

Tarda enjogassada de vent de jovent
d’un límpid agost on el sol esclata,
deliciós, etern, rel mediterrània,
estremida véns en la teva ufana.

Tarda gloriosa de reeixida arbrada
sota d’un clar cel immens esplaiant-se,
ferventment respires vital i confiada
estenent la joia arreu la contrada.

Tarda esplendorosa de suau miracle,
energia nova bategant de gràcia,
escampes l’esquitx de la font més màgica.

Tarda encisadora dels rajos més nítids,
retalles les ombres plenes i polides:
jo sóc entremig la teva aura mítica.