Pàgines rovellades

Es bressolen fulles seques
i pàgines escrites en el temps,
rovellades i velles.
Tot el fat d’una etapa morent
que no sap si es fendirà en una aresta
o si podrà mai tornar-se a escolar
cap un vivificant fred d’hivern,
cap una enardida primavera.

Absència

La teva absència és
el respir que m’ofega
la buidor al meu espai
que constantment trontolla,
immensitat arreu
sense ni arrel ni rella,
la meva estàtua amorfa
en els anys que s’escolen.
La meva boniquesa
no ha estat mai més mirada,
la tendresa que duc
mai més no percebuda,
he errat amunt i avall
constantment aliena,
solitud de la nit
que arriba estèril, muda.
La teva absència són
les estacions que passen
ferides per l’esquerda
coent del món sensible,
mitja figura boja,
eixorca i esventrada
que sóc jo tota sola,
amb la sang escolada.

Al tren

Llarg cuc, el tren, immens gegant de ferro,
articulat, d’elèctriques espurnes,
travessa el bosc, que ja hi és avesat,
i a dins el sol hi assaja formes lúdiques.
Tren coratjós que t’enclous al paisatge,
pins i ginestes, plataners i baladres,
tot saludant estacions modernistes
de trencadís, colorades per vidres.
Som dalt del tren, uns drets, altres s’asseuen,
i les converses flueixen als vagons,
a frec d’andanes s’hi obren les portelles,
llavors qui baixa fa el seu camí tot sol.

Jocs d’infància

This gallery contains 2 photos.

        Puc parlar de l’estiu en aquells jardins frescos sota les acàcies aromàtiques. Érem ella i jo jugant en aquelles llarguíssimes tardes, amb tota senzillesa inventant jocs i, alhora, també inventant-nos nosaltres. Al mig dels jardins hi havia … Continua llegint →

Dia Inerme

 

Dia inerme al vaivé del tren,
passen erms, natures castigades,
temps aliè d’una vida a un extrem,
herba i fang i ferralla trencada.
Roda el tren damunt aquest paratge,
entre deixes s’atura a baixadors,
duc el pes corrupte del paisatge
que envileix els sentits i confon.

Món

Es desvetlla el món meravellós
amb les seves cadències mil·lenàries,
l’harmonia dels seus elements,
jocs de l’aire, la terra, el foc i l’aigua.

Assaja colors en transició
d’una delicadesa exquisida,
i amb una pagana fruïció
deixa pas al sorgir de la vida.

Tota la immensitat
des d’un confí fins a l’altre
ret homenatge als seus déus,
intricats en la seva ànima.